 |
ARENYS DE MAR |
 |
|
ARENYS DE MAR |
|
| La parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar pertany al Bisbat de Girona. Va néixer com una desmembració de la de Sant Martí d'Arenys de Munt l'any 1575, per bé que no fou independent del tot fins al 1781. En va ser primer rector Mn. Grau Gelpí. Va ser consagrada el 28-VII-1686 i posada sota el patronatge de la Mare de Déu Assumpta, la imtge de la qual presideix el retaule de l'altar major. |
| És la segona església parroquial d'Arenys de Mar, començada a construir el 1584 pel mestre Joan de Tours , i acabada pels seus fills Joan i Dionís Torres l'any 1628. En el contracte es pactà la construcció en l'estil renaixentista anomenat aleshores a la romana, si bé la coberta, tant de la nau com de les capelles, seguí encara l'estil gòtic. A més, s'hi dóna la curiosa peculiaritat que les nervadures de les voltes gòtiques arrenquen de mènsules del més pur ordre dòric. Aquesta diversitat entre la construcció renaixentista dels panys de paret i les motllures i la gòtica de |
| claus de volta, arcs i nervadures no provoca la contradicció detonant que caldria esperar d'un acoblament d'estils tan divergents, sinó que mostren un bellíssim apariament. Bon punt fou enllestida l'obra de l'església, es derrocà l'antiga capella que havia fet de temple parroquial i que havia estat dins de l'església nova. |  |
| El campanar és de base
quadrada i vuitavat a partir de la segona planta. A començament d'aquest segle s'hi sobreposà una torratxeta estrafolària i d'estil indefinit. |
|
El comunidor, adaptat sobre el que foren les sales de juntes de la Insigne Comunitat de Preveres i el seu arxiu, ofereix una silueta inconfusible que, potser, és una de les parts més característiques i originals d'aquest monument. |
| L'any 1755, l'edifici del temple fou
allargat per la banda davantera i s'hi construí un nou portal, ja d'estil barroc, pel
mestre Fabià Anglada. Del 1777 fins al 1789 s'hi feren eixamplaments laterals a manera de
creuer, la supressió de les sagristies de les dues bandes del presbiteri i una nova
darrera l'absis, dirigint l'obra l'arquitecte Joan Mas. No es consumà, però, tot el
projecte, car a la banda esquerra no començà sinó a continuació de la capella del
Roser -avui de la Mercè- i es prescindí d'un cimbori en forma de mitja taronja, inclòs
en el plànol. Poc després s'acaba la capella que era autònoma i pròpia de la seva
Congregació. A mitjan segle XIX hom hi construí la capella del Santíssim Sagrament |
 |
 |
El retaule
major. |
| l'escut de la vila esculpits en marbre, possiblement itàlic. En l'obra, acabada el 1638, treballaren els mestres Cebrià i Bordoi, sota la direcció de l'escultor Riera. Durant molts anys, la Universitat -"llegeixi's Ajuntament"- i l’Obra -"llegeixi's Vila"-intentaren de tirar endavant la construcció del retaule, que resultava una obra inacabable. |  |
|
El 1706 s'ho va emprendre pel
seu compte la poderosa Comunitat de Preveres de Santa Maria d'Arenys de mar, la qual es
concertà amb l'escultor de Vic, Pau Costa, i es desmuntà la part de retaule construïda
anteriorment. Pau Costa era
un dels més famosos artistes del barroc a Catalunya, i són seus els retaules de
l'Assumpció i de Sant Antoni a Torelló, el major de Caçà de la Selva, el de
l'Assumpció de la seu de Girona, el de Sant Benet de la catedral de Vic, el de les
Tereses i el de Sant Libori a la Pietat de la mateixa ciutat, el del Roser a Olot, el de
Sant Isidre de Sant Vicenç de Montalt, el del Sant Crist de Berga, el del Sant Crist a
Seva, el de Corbera i el del santuari de la Portella. A Cadaqués, secundat per Jacint
Morató i Joan Torras, Pau Costa copià el que ell mateix havia fet a Arenys de Mar en els
relleus de la Nativitat i de la Presentació de Maria. |
| L'any 1711 es va encarregar
e policromat, daurat i estofat d'aquest retaule al mestre de Barcelona Erasme Vinyals,
que, juntament amb el seu fill Fèlix, finí l'obra l'any següent. Ordinàriament, l'estil barroc té la tendència de complicar le estructures, que encobreix artificiosament, amb ornamentació profusa, un estil ja exhaurit, i en subverteix les qualitats arquitectòniques i escultòriques, que esdevenen escenografia. Però Pau Costa, en el retaule d'Arenys de Mar, Bé que sigui un prototipus dels del seu temps, ens dóna un conjunt monumental que és de tot ordre i harmonia; la profusió ornamental ací no és el pretext per a amagar una minsa concepció arquitectònica sinó el complement de les admirables línies d'un esquema lògicamentconstruït. S'hi mostra, com en totes les obres de Pau Costa, el segell personal d'aquest artista, adaptat, però, als més precisos corrents constructius del moment; ací podem veure les columnes pseudo-salòmoniques i les de fullatge helicoïdal, que en altres obres del mateix Costa, les més velles, són d'un salomònic pur, i les més tardanes, columnes cilíndriques engarlandades. |
 |
 |
Pau Costa es va inspirar, tant en la imatge de l'Assumpció de Maria com en els relleus de la Nativitat, la Presentació, La Visitació i l'Epifania, en gravats del pintor pontifici Carlo Maratta, i cal reconèixer que en molts aspectes supera i millora la font mateixa d'inspiració.Un dels mèrits a favor de Pau Costa és d’haver aprofitar dignament el basament preexistent del retaule, tot i que conservar-lo tal com era impedí de completar l’obra de talla amb el gran cambril projectat al principi. |
| Però l’austeritat renaixentista d’Antoni-Joan Riera lliga perfectament amb el retaule de Pau Costa, fins el punt que no s’hi troba a faltar la magnificència barroca d’uns àngels o uns atlants, com els hauria tingut cas que retaule i basament s’haguessin obrat simultàniament. |  |
Espectacles Infantils - Alojamiento - Naves - Productos Artesanos - Guia de Empresas - Jazz - Apartamentos
